Els panells solars són tòxics?

Materials dels panells solars

Segons les dades del NREL, el 97% del mercat fotovoltaic està compost per mòduls de silici cristal·lí, una tecnologia basada en materials no tòxics, com el vidre (77% del pes del mòdul), l'alumini, el silici i els polímers.

Només el 3% correspon a mòduls de tel·lurur de cadmi (CdTe), en què les quantitats de tel·luri i cadmi no superen el 0,1%.

 Normativa que regula els materials dels panells solars

La Directiva RAEE (2012/19/UE) regula el tractament dels mòduls fotovoltaics com a residus d'aparells elèctrics i electrònics. Aquesta norma estableix que els fabricants, distribuïdors o importadors són responsables d'organitzar i finançar la seva recollida, transport, emmagatzematge i reciclatge.

En el cas dels panells solars, en assolir el final de la seva vida útil s'envien a punts autoritzats on se separen materials com el vidre, l'alumini, el silici o les connexions elèctriques per reutilitzar-los o valorar-los.

La directiva també fixa objectius mínims de recollida i taxes de valorització, cosa que impulsa l’economia circular.

Anticipant-se a possibles canvis normatius i amb un fort compromís ambiental, hi ha fabricants que estan eliminant el plom dels dissenys. El plom present en un mòdul sol representar menys del 0,1% del pes total. En finalitzar la vida útil del mòdul, si es recicla correctament aquesta petita quantitat de plom no suposa un risc ambiental.

Què passa quan un panell solar arriba al final de la seva vida útil?

Quan un panell solar arriba al final de la vida útil, als 25-30 anys, no es converteix en un residu perjudicial si es gestiona segons marca la normativa.

Fins al 95% d'un panell es pot reciclar, cosa que permet reduir l'extracció de nous recursos.

Fins al 95% d'un panell solar es pot reciclar.

A més, fabricar un panell requereix energia, però la recupera en menys de tres anys de funcionament. Aquest indicador, conegut com a Energy Payback Time (EPBT), varia segons el tipus de panell i el lloc on s'instal·li, situant-se entre 1 i 3 anys. A partir d'aquí tot el que produeix és energia neta.

 Els panells solars i la biodiversitat

El desenvolupament de solucions com l'agrivoltaica demostra que la transició energètica pot anar de la mà de la protecció de l’entorn natural.

L'agrivoltaica combina la generació d'energia solar amb l'ús del terreny per a l'activitat agrícola, permetent aprofitar els recursos disponibles sense sacrificar sòl productiu.

Les estructures elevades dels panells permeten que la llum solar arribi als cultius, alhora que generen ombra que beneficia espècies i redueix l'evaporació de l'aigua.

Aquesta configuració afavoreix la integració d'activitats com el pasturatge, contribuint al manteniment del terreny.

L'agrivoltaica combina la generació d'energia solar amb l'ús del terreny per a l'activitat agrícola.

A més, investigacions recents demostren que les plantes solars poden albergar fins a tres vegades més aus que els camps de cultiu tradicionals. Aquesta troballa suggereix que les instal·lacions solars no només són beneficioses per a la producció d'energia neta, sinó que també poden tenir un paper important en la conservació de la biodiversitat.